El Lamarckisme, va ser la primera teoria de l'evolucionista, és obra del naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829). A l'any 1809 va publicar l'obre Filosofia zoològica, on admet explicitament que les especies deriven d'unes altres a traves d'una succesio de canvis. En aquesta teoria hi han dos lleis que explican aquesta succesio de canvis:
a) La funció crea l'òrgan. Aquesta primera llei que l'us o la manca d'us aniria d'unan unas caracteristiques determinades als organs corporals involucrats. Si un organ s'utilitza força, s'aniria enfortin o a vegades podria sorgir fin i tot un organ nou per facilitar aqeuesta activitat. Per exemple, les aus aquatiques tindrien una membrana entre dit i dit dels peus a causa del constant esforç de moure les potes.
Si un organ no s'utilitza s'afiabliria i podria acabar per desapareixer. Per exemple, les serps haurien acabat perdent les potes despres de reptar durant molt temps.
b) L'herència dels caracters adquirits. La segona llei afirma que els canvis que ha sofert un organisme al llarg de la seva vida fins al moment de la procreacio passarien a la seva descendencia sempre que aquests canvis afectesin als dos progenitors. Per exemple, les girafes tenen el coll tan llarg perque serien els repetits intents d'arribar a les fulles dels arbre. Segons Lamarck, doncs, la conducta, la funcio, es la que determina el desenvolupament dels organs.
